Sobirania de Catalunya i crisi pandèmica

20 abril, 2020 en Catalán

  En el Suplemento especial De informaciones Obreras en catalán contiene un editorial sobre la relación entre la soberanía nacional y la crisis producida por la pandemia del Covi-19. Dado la importancia de dicho análisis, este Comité de redacción ha decidido reproducir, de forma separada, dicho editorial. Esperamos haber acertado con esta decisión



 

Sobirania de Catalunya i crisi pandèmica

 

El president Joaquim Torra ha declarat que si Catalunya tingués un estat propi, hagués enfrontat l’epidèmia en millors condicions. Evidentment parlar o fer afirmacions no costa diners, però convé recordar allò de “pels seus actes els coneixereu”. La qüestió és molt simple. En l’actual estat autonòmic, les comunitats tenen competències en una sèrie de dominis. Per exemple, Catalunya té les competències de Sanitat transferides des de 1981, i té competències per a adoptar impostos, com ha fet amb relació als carburants en nom del finançament de la sanitat.

La situació dels hospitals i centres geriàtrics és diferent de la d’altres comu-nitats? Els fets demostren el contrari. Hem de recordar el que va ocórrer en l’accident de la petroquímica de Tarragona? És precisament aquesta contradicció evident que fa que la posició del govern de la Generalitat sigui tan frèvola. I no és per casualitat que davant l’ofensiva del govern de Pedro Sánchez sobre la necessitat d’un gran pacte per a la reconstrucció semblen tots alinear-se positivament.

Vegem, Pedro Sánchez es reclama del mètode del Pacte de la Moncloa, i pel que sembla tothom vol ressaltar el resultat positiu d’aquests pactes.

És fàcil oblidar-se que el resultat dels pactes va ser un cop brutal contra els treballadors i va obrir la via a l’elaboració de la Constitució, a la reafirmació del règim monàrquic i la negació del dret a decidir. Sánchez, en boca de la seva ministra Montero afirma que el principal és un acord amb el PP. Tothom pot deduir com serà el contingut.

Evidentment jutjarem sobre les propostes, però és possible defensar la sobirania de Catalunya i la llibertat dels presos en un acord amb el PP? És possible dotar a la sanitat pública dels mitjans suficients amb un acord amb els privatitzadors, siguin de Madrid o catalans?

No, el poble català que en la seva immensa majoria es pronuncia i defensa el dret a decidir, exigeix CADA DIA la defensa de la sanitat publica, la qual cosa implica acabar amb el model de col·laboració públic-privat que en realitat ha servit per a facilitar la privatització i externalització de serveis.

Aquests són els acords QUE VOL el poble i la classe obrera de Catalunya i que les responsabilitats i responsables d’actual desastre no siguin “amnistiats” com en els pactes de la Moncloa.

L’epidèmia ha demostrat que el virus no coneix fronteres i ha posat al descobert encara més que la Unió Europea NO TÉ gens de col·laboració sinó que és competència egoísta entre capitalistes i els seus governs. En aquestes condicions, la “independència” de Catalunya garantiria alguna c o s a ? E n  a b s o l u t . N o m é s L A COL·LABORACIÓ fraternal entre els pobles ho faria. Col·laboració solidària que la Monarquía impedeix, com ho impediría “tancar” les fronteres de Catalunya.

Combatre avui pel dret a decidir significa RESTABLIR la sanitat publica, sanitat que el govern ha dislocat. No hi ha sobirania sobre la base de la privatització, i el suposat “mercat lliure” que implica el domini d’oligarques i multinacionals.


Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *