DAVANT UN POSSIBLE “PACTE D’ESTAT”

20 abril, 2020 en Catalán

En el Suplemento especial De informaciones Obreras en catalán contiene una entrevista a  Joan Barrachina, delegado territorial de la UGT a l’Hospitalet, sobre su opinión respecto a las discusión y posible puesta en práctica de la propuesta del presidente del gobierno de España sobre los nuevos llamados Pactos de la Moncloa. Este Comité de redacción ha decidido reproducir, de forma separada, dicho articulo. Esperamos haber acertado con esta decisión



DAVANT UN POSSIBLE “PACTE D’ESTAT”/ PRIMERES REACCIONS

Davant la situació creada per la pandèmia, des del govern es ve plantejant la necessitat d’arribar a un gran acord, un Pacte d’Estat, que permeti reconstruir el país. Tot i que no s’ha concretat encara en res, ha aixecat un cert recel entre els treballadors. Ningú dubte que és necessari unir esforços –especialment davant l’espectacle dels uns i els altres atribuint responsabilitats i incompetències als altres, sense reconèixer les pròpies. La qüestió és unir esforços per fer què, per establir quines mesures?

Hem recollit algunes reaccions de sindicalistes i militants.

“Els pactes amb la dreta sempre són molt perillosos –ens diu Elena Ferrero, secretària general de Avalots, joves de la UGT de Catalunya- (…) som la classe treballadora una vegada més, la que estem donant la cara, les que estem sortint al carrer a ajudar a altres persones a través d’això que anomenen serveis essencials, molts d’ells fins ara menyspreats”.

I afegeix “crec que ha quedat prou demostrat que necessitem estar unides i entre totes fer-nos fortes. Espero que això que estem vivint sigui un punt d’inflexió i que aprofitem aquesta situació per a acabar amb el capitalisme salvatge en el qual vivim, com a societat hem de posar a les persones per damunt de totes les coses”

 

 

Joan Barrachina, delegat territorial de la UGT a l’Hospitalet, ha contestat el següent a l’entrevista que li hem fet:

IO: En aquests dies es parla de la necessitat d’un gran pacte per a reconstruir el país. Fins i tot es fan referències al Pacte de la Moncloa. Es vol donar a entendre que es necessita un gran acord entre “esquerres” i “dretes”. Com ho veus tu?

JB: Realitzar un gran PACTE d’ESTAT entre esquerres i dretes, quan realment la definició pròpia d’esquerra o dreta té poc sentit ideològic en l’actualitat i l’aplicació de la qual *paráctica es basa en l’economia d’escala, en la globalització del capitalisme i en la paupèrrima situació de la classe treballadora, si més no seria, a la meva entendre un exercici absurd.

Si a més entenem que els gestors i executius dels diferents governs que fins a aquest moment han estat en els llocs de decisió són i han de ser els mateixos que proposen i realitzaran aquest possible PACTE, perquè no crec que faci falta dir res més. Serà un paperot que blindarà segons que interessos dels lobbies i que en el cas dels de baix (els treballadors/es) no obtindrem, pressumiblement, més que llibertats coartades, control social, por, pobresa, atur i fins i tot fam.

Què ha passat amb la llei mordassa i les reformes laborals que des de 2010 han tenallat encara més a la classe treballadors i a la societat en general? Què ha passat i passarà amb el control de telefonia per geolocalització?

Un pacte només seria vàlid si l’interès fos únic i unívoc, sense deslleialtats ni interessos partidistes o rendibilitats no socials. Hauria de ser un pacte la ideologia del qual fos la defensa de les llibertats i de l’economia social, la defensa dels serveis públics que justament ara han quedat en evidència a base de les retallades que durant anys s’han anat realitzant.

Em temo que aquest tipus de pacte, èticament corresponsable, moralment net i desinteressat no és ni serà possible. I tornar als antics “pactes de la Moncloa” (com exemple) no seria el millor exemple ni la millor situació per a la classe treballadora, ja l’hem viscut i tenim constància.

IO: Creus necessari, davant aquesta eventualitat, que les organitzacions que es reclamen dels treballadors, estableixin un pacte d’unitat d’acció per a garantir que tots els recursos van per a la sanitat, els llocs de treball, la protecció social, els drets, etc.?

JB: Respecte a la UNITAT d’ACCIÓ, crec que, avui dia, és l’única solució viable o , almenys, l’inici de camí més necessari. O realment comencem a canviar el món, des d’on sempre, des de baix, o difícilment tindrem un futur amb un estat del benestar social a tots els nivells.

Clar que aquesta unitat d’acció ha de disposar d’una confiança important i d’una lleialtat molt alta entre les organitzacions que estiguin disposades a dur-ho a terme i, en tot cas, sempre amb uns objectius ben mesurats i que es puguin anar aconseguint i valorant o avaluant, de manera temporal i recurrent, per a reconduir els biaixos i la consecució real dels mateixos, tant a curt com a llarg termini.


Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *